Núria-Queralt

Se’m fa difícil fer una crònica d'aquesta travessa. Normalment ja hem passa que després d'una cursa "oblido" o no recordo moltes parts del tram o recorregut. Suposo que els nervis, la concentració fan aquestes coses. Recordo petites/grans coses, detalls "tontos" com l'aiguaneu, basalts plens de fang, la gent de l'organització que t'ofereix un entrepa, l'emoció de saber que arribes per pebrots, ... . Una altra cosa que hem sorprèn és que hem pregunta i que penses durant tantes hores, i la veritat és que tinc el mateix problema, suposo que com a molts de vosaltre estem més preocupats en tira cap endavant i no pensem en res en concret i en tot a l'hora. Tractaré de fer un petit resum d'un novatillo d'aquesta magnifica travessa.

Hem trobo amb en Xeix, Nil's i en agj73 (espero que faci crònica). Primera vegada que agafava el cremallera de Núria (sí té collons la cosa). Dino un tapper de pasta amb una llauna de tonyina (per a mi és gairebé més important l'estomac que les cames per fer una cursa). Una mica abans de la sortida m'agafa un acolloniment una mica bestia. Veig que gairebé tothom té el cul pelat de fer curses d'alta muntanya, molt professional amb equipacions i tal. Però no hi ha marxa enrere, comença la cursa.

Jo he dividit la cursa en dues curses petites Inici-Avituallament 6 i Avituallament 6-Final (perdoneu, sóc una mica simple i m'agrada fer aquest tipus de particions de les curses).

La primera part de la meva cursa, cap problema. Al meu ritme, patint a les pujades i anant hem compte a les baixades (no sóc bo ni pujant, ni baixant). Arribo al Avituallament 6 i m'espera la dona i la seva mare. Canvi de mitjons i carrega d'energia positiva.

La segona part de la cursa no va ser tan maca. Fins l'avituallament 8 normalet, però aquí vaig començar a patir un mal al muscle de la cama dreta i a les pujades no anava. Vaig fer el que vaig poder fins arribar al final.

Respecte a l'organització molt agraït a tothom la veritat, només dues petites "tonteries",
No tinc molta experiència però sempre tinc problemes a l'hora d'entrar en nuclis urbans. A la muntanya només hem vaig perdre 3 cops i molt poquet, però a dintre de nuclis urbans és molt dificil veure les marques.
No sóc dietista i m'agrada molt el gaspatxo, però no hem sembla el millor. El pebrot i la ceba no són massa digestius.

Punts que he de millorar jo:
He d'entrenar més kilòmetres si vull fer la cursa més dignament.
Anar amb algú que tingui un nivell semblant, fer-la tot solet és una mica durillo.
Potser provar bastons, la vaig fer sense i gairebé tothom hi portava.

Felicitats a l’organització i a tots els participants. Per mi va ser un plaer tastar una cursa tant maca i poder correr amb vosaltres.